El turisme com a pretext

Avui 27 05

. La derrota de la dissensió’: Aquest és el títol de l’exposició que presenta la Fundació Tàpies en el marc del Fòrum 2004. És cert que els canvis menats en una societat postmoderna, postfordista, marcada per la imposició del temps de lleure per sobre del temps de producció i la rendibilitat que aquest temps d’oci genera en el consum han trobat en la dimensió turística una redefinició de la societat contemporània i el seu desenvolupament. El turisme ha generat un nou concepte de viatge i un nou ús de l’espai públic i/o social i del territori, sigui urbà o no i el seu impacte ha creat una nova manera d’enfrontar-se a la identitat dels ciutadans i al territori.

Una visió crítica: Aquest projecte, multidisciplinari, que inclou una exposició, un itinerari per Barcelona i un programa de cinema i vídeo, ha volgut integrar diversos professionals i col·lectius d’àrees tan diverses com ara la geografia, la sociologia, la història, l’antropologia, la crítica cultural, al costat d’altres pràctiques com ara l’arquitectura, la fotografia, la literatura i el cinema, de manera que s’exposen diverses formes de representació del discurs turístic des d’una mirada crítica de la mà de diversos artistes. El conjunt és una eina per a la reflexió sobre les implicacions polítiques, socials i econòmiques que s’amaguen darrere aquest fenomen de la nostra contemporaneïtat, i que tant implica elsubjecte-turista actiu, com el no-turista passiu o l’espai turistitzat.

Des de la pràctica interdisciplinària de l’art, es presenta el turisme com a fet polític i cultural, que comporta generalment una efímera migració/confrontació de cultures, persones i objectes. El turista, carn de viatge, que escull ser flaneûr i voyeur d’una altra identitat social i cultural acaba sent sovint un usuari/invasor del temps i de l’espai en un context aliè. Experiència la del turisme que confronta memòries i ritmes, i que ha generat moviments econòmics i estratègies insostenibles, com l’anomenada cultura del totxo, especulació urbanística que Daniel G. Andújar denúncia en termes de corrupció a Torrevella, i la massificació de Nerja, a la Costa del Sol que Rogelio López Cuenca descriu mitjançant els canvis socials, culturals i econòmics de la comarca de l’Axarquia malaguenya. Lisl Ponger s’implica en els seus films com a artista que practica el turisme en altres cultures primitives, des d’una mirada subjectiva i si es vol encara més antropològica i romàntica i l’agència italiana Multiplicity hi presenta Solid Sea, la Mediterrània com a frontera geopolítica en què es creuen turisme i immigració. Altres treballs, com ara els de Parramon, Carreras, Carvajal i Coelho conviden a escriure una postal com a fórmula personalitzada de frases tòpiques; el basc Aranberri ha seleccionat diversos rètols indicadors de lloc als Pirineus a partir dels embassaments artificials que s’hi han construït, mentre que l’equip de Neokinok, format per Daniel Miracle i Marcos Jaén, ens parlen mitjançant el vídeo sobre l’homogeneïtzació global a partir del turisme. Yto Barrada i la seva irònica maqueta Grand Royal Turisme referent al turisme reial de Mohamed VI del Marroc a Tànger, el document fílmic de José Val de Omar sobre els turistes a l’Alhambra els anys 70 i la platja com a paradís per excel·lència que presenten Javier Camarasa i Jorge Luis Marzo són alguns dels impactes que hem pogut memoritzar del batibull de propostes que hi ha en escena.

Reduccionisme: L’exposició tendeix a un cert reduccionisme de la complexitat que comporta el turisme, que no només és cultura de totxo, com vol reforçar el muntatge de l’exposició ni està lligat fonamentalment al món urbà, fet que potser ha propiciat la vinculació del projecte al Fòrum. L’altre punt que es vol reforçar és l’aspecte crític i polític, que es manifesta en propostes narratives, que sovint no diferencien l’art de la sociologia o d’una altra disciplina, fet que va en detriment del component poètic, que aviat farà que no diferenciem l’art d’una parada de fira i reconeguem la seva identitat pel lloc on és exposat. Tour-ismes és un treball col·lectiu, emparat en un maremàgnum de cites procedents de la bibliografia apareguda sobre el tema, caient en alguns moments en una certa confusió, en què l’artista es converteix en il·lustrador d’un discurs que esperem trobar en una publicació que sortirà properament. Tot i això, el turista-visitant pot quedar-se el tros que vulgui i reflexionar a bastament sobre el fenomen.

Share

Drop a comment

Your email address will not be published.