Un triangle d’amors i desamors

Una exposició al explora les confluències i divergències històriques, socials i culturals entre , València i Palma

26/05/10 02:00 – Barcelona – maria palau

Maqueta que ha creat Daniel G. Andújar en què reprodueix el mini Palau de la finca privada de Fèlix Millet. / Foto: ANDREU PUIG.

Si de l’amor a l’odi només hi ha un pas, entre Barcelona, València i Palma s’han fet autèntiques maratons d’anada i tornada, de l’estima al menyspreu i del desdeny a l’afecte. I així continuen aquestes tres ciutats, amb un origen històric comú que conformen a vista d’ocell un triangle amb unes línies que els uns ressalten i els altres desdibuixen, sense entesa possible. És més el que els separa que el que els uneix, o és a la inversa? A recer de la llarga tradició d’exposicions que relacionen ciutats, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora en una exposició les confluències i divergències entre Barcelona, València i Palma, tot furgant en el delicat estat de la llengua que comparteixen des del segle XIII, i també en la corrupció i en la fastuositat arquitectònica.

Saben a quin camp es vociferen més proclames anticatalanistes quan juga el Barça? A Mestalla, l’estadi del València. I això que a l’Ono Estadi del Mallorca no van curts d’insults i ofenses de tot tipus. No vagin a aquests camps a fer-se mala sang per comprovar-ho: ara tenen a l’abast uns vídeos delators que es projecten a la mostra Barcelona-València-Palma, una aventura que han coproduït el Departament de Cultura de la Generalitat i el CCCB i que anhela unir o, més ben dit, tornar a unir tres ciutats marcades per desacords molt sovint maquinats per l’interès polític d’arrel manipuladora.

En el cas del País Valencià, les autoritats no semblen, ara per ara, gaire entusiasmades amb aquesta picada d’ullet al reagermanament: ni s’han dignat a respondre la invitació de presidir la inauguració de l’exposició, que es va fer ahir, ni han mostrat cap interès a exhibir el projecte a València. «Confiem que amb l’exposició oberta s’esvairan els prejudicis: aquí donem pals i flors a tothom! Si no s’esvaeixen, voldrà dir que els murs són més forts del que sembla», va dir ahir Jordi Batlló, director d’exposicions del CCCB. Una actitud oposada a la dels governants de les illes Balears, que sí que van acudir a la inauguració i que han vist amb bon ull presentar el projecte a Palma –a Ses Voltes– a partir de finals d’aquest any.

Concebuda per tres comissaris –l’artista barceloní Ignasi Aballí, l’escriptor mallorquí Melcior Comes i el periodista valencià Vicent Sanchis–, l’exposició no vol saber res de tòpics malintencionats ni vol –avisa Batlló– «mostrar el millor de cada casa», és a dir, fer propaganda barata, sinó que més aviat fa aflorar les «cares fosques» de cadascuna de les tres ciutats.

Cares fosques que s’emmirallen i que esprem amb força l’àmbit dedicat a la corrupció política, a partir d’una idea de l’artista Daniel G. Andújar, valencià que fa anys que està establert a Barcelona. «Si busquem coincidències, jo els anomenaria a tots oligarquia cleptòmana», diu un lúcid Andújar, que ha creat una maqueta de la mansió que Fèlix Millet va fer edificar a l’Ametlla de Mar per tenir a prop seu un mini-Palau de la Música. Fent els cors a la residència de Millet, Andújar ha estampat les parets amb retalls de diaris que donen fe dels deliris d’altres oligarques cleptòmans, tot recollint els luxosos accessoris de bany del mallorquí Jaume Matas i els cotxes d’alta gamma del valencià Ricardo Costa.

L’exposició no esquiva la delicada situació de la llengua catalana a les tres ciutats: dels anys vuitanta cap aquí, Palma ha viscut un retrocés preocupant, i a València, a tenor dels vídeos que s’han gravat expressament a mercats i altres espais públics, fins i tot els valencianoparlants la consideren una llengua del tot menor i, sense que els tregui la son, a les portes de la seva extinció.

No exempta d’un to d’humor sa –per no dir sarcàstic–, l’exposició (que estarà oberta fins al 12 de setembre) rescata alguns projectes arquitectònics fastuosos que les tres ciutats han volgut edificar per atreure negoci i turisme. Projectes fallits com ara el gratacels que s’havia de construir a principi de segle a la plaça Catalunya o l’òpera que un Matas a punt de perdre les eleccions va encarregar a Calatrava pel modest preu de 100 milions d’euros.

Si amb tot això Barcelona, València i Palma volen continuar fent-se morros i fer veure que no tenen res en comú, qui sap si s’hauran d’espavilar soles i a corre-cuita quan el 2085 –segons uns mapes presents a l’exposició que simulen l’impacte del canvi climàtic sobre les seves costes– les inundacions ja s’hauran cruspit part del seu territori.

Països Catalans?

jaume vidal

Barcelona-València-Palma, més enllà de les anècdotes dels punts de confluència o divergència entre les tres ciutats, planteja l’actualitat del moment en què es troba el concepte cultural dels Països Catalans. Com deixa clar la mostra, en els últims anys, i gràcies (o desgràcies) a factors polítics, el que ha estat, i encarà és, una unitat cultural s’intenta desfer des de l’òptica de l’espanyolisme ranci. És sorprenent veure les imatges d’un taxista valencià que reconeix la seva incapacitat per adreçar-se als seus conciutadans amb la llengua de la terra. La força obtusa de certs sectors ha de doblegar-se davant la realitat d’una identitat.

Share

Drop a comment

Your email address will not be published.