L’artista Daniel García Andújar analitza els efectes de la digitalització en la manera de percebre la realitat
L’artista Daniel García Andújar em cita al seu estudi, un espai diàfan, clar i tranquil al carrer Bergara, on es respira producció per totes les cantonades. Un parell de col·laboradors treballen en silenci mentre García Andújar em mostra fullets i llibres dels seus últims projectes. Bremen, Seül, Noruega i el pavelló català de la Biennal de Venècia figuren en el seu impressionant currículum només de l’últim any.
L’últim treball de García Andújar, Objetos de deseo, presentat a l’exposició col·lectiva Barcelona-València-Palma, ha tingut molta repercussió. L’artista mostra, entre altres peces, un palauet-maqueta de la casa de Fèlix Millet fet amb bitllets de 100 i 500 euros, o l’escombreta del vàter del palauet de Jaume Matas. “Mai saps quin serà el nivell d’interpretació de la gent, perquè l’art sembla con- tenir un llenguatge molt específic de l’obra”, diu, una mica sorprès davant la reacció de la premsa. “En el fons es tracta d’una reflexió entorn a la vida i a la riquesa. La meva intenció era retratar com Espanya va passar a formar part d’un club de nous rics i com un clan de corruptes roba per coses molt superficials, la qual cosa és gairebé còmica”, apunta. Read the rest of this entry »
Maqueta que ha creat Daniel G. Andújar en què reprodueix el mini Palau de la finca privada de Fèlix Millet. / Foto: ANDREU PUIG.
Si de l’amor a l’odi només hi ha un pas, entre Barcelona, València i Palma s’han fet autèntiques maratons d’anada i tornada, de l’estima al menyspreu i del desdeny a l’afecte. I així continuen aquestes tres ciutats, amb un origen històric comú que conformen a vista d’ocell un triangle amb unes línies que els uns ressalten i els altres desdibuixen, sense entesa possible. És més el que els separa que el que els uneix, o és a la inversa? A recer de la llarga tradició d’exposicions que relacionen ciutats, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) explora en una exposició les confluències i divergències entre Barcelona, València i Palma, tot furgant en el delicat estat de la llengua que comparteixen des del segle XIII, i també en la corrupció i en la fastuositat arquitectònica. Read the rest of this entry »
És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí.
La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil.
Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural.
Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista. Read the rest of this entry »
L’any passat, Catalunya va participar en la Biennal de Venècia amb un pavelló propi. Des d’aquesta setmana, en diversos espais de Girona, es pot veure una mostra del que s’hi va exposar.
«Al final el més difícil és estar sol, i és possible que d’aquí a poc temps tinguem nostàlgia d’estar sols. Tot i que aparentment hi ha una tendència a l’individualisme, estan proliferant noves formes d’organització col·lectiva, per exemple a través d’internet. Estem permanentment connectats i ser individu resulta cada vegada més difícil.» És una reflexió en veu alta de Valentín Roma, comissari del projecte La comunitat inconfessable, que l’any passat es va poder veure al pavelló català de la Biennal de Venècia i ara arriba a Girona, a través del centre d’art contemporani Bòlit, on aquest vespre (19.30h) s’inaugurarà repartida en quatre espais de la ciutat: les sales de la Rambla i la capella de Sant Nicolau, que el Bòlit ja utilitza habitualment, i el Museu d’Història de la Ciutat i el Museu d’Història dels Jueus.
En realitat, no és una, sinó tres exposicions o projectes, nascuts ja abans de la gran cita veneciana: Technologies to the people, de Daniel G. Andújar; Sitesize, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, i Archivo F.X., de Pedro G. Romero. Partint del llibre homònim del pensador francès Maurice Blanchot (1907-2003), La comunitat inconfessable proposa fer una reflexió «sobre la idea de comunitat i allò que és comú o comunitari». «Els projectes han de servir per generar coneixement i per explorar territoris i deixar un rastre documental i d’idees en les persones», afirma Roma, i la directora del Bòlit, Rosa Pera, considera que aquest plantejament connecta molt bé amb les línies habituals del centre d’art gironí: «Volem posar l’accent en la relació entre les pràctiques artístiques contemporànies i la ciutadania.» La comunitat inconfessable ha adaptat els seus continguts a quatre espais que no tenen res a veure amb un gran pavelló, i en el cas dels dos museus històrics del carrer de la Força, el dels jueus i el de la ciutat, els artistes han fet dialogar les seves creacions amb les respectives col·leccions permanents. Read the rest of this entry »
16:30-17:45h- Ponència/conferència de presentació del sector de la producció científica: funcionament i relacions entre els agents actius. A càrrec de Reimond Fickert.
17:45-18:00h- Pausa, cafè.
18:00- 20:00h- La sostenibilitat del sector de les Arts Visuals vist des de la seva cadena de valor i des dels vincles necessaris per al sistema.
Modera: Francesca Minguella (PARTners). Participen: Daniel García Andújar, Alicia Vela, Ramon Parramon, Jorge Luis Marzo i Àngels de la Mota.
Una mirada des de la col·lecció d’art contemporani del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida
Valeriano López |Francesc Ruiz |Pauline Fondevila | Javier Peñafiel | Karmelo Bermejo | Dionís Escorsa | La Ribot | Iñaki Àlvarez | Daniel García Andújar | Alícia Framis
dilluns, 16 / novembre / 2009
Organitza: ACVIC. Centre d’Art Ajuntament de Vic
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació H.Associació per a les Arts Contemporànies Museu d’Art Jaume Morera Ajuntament de Lleida
Tertúlia-sopar. “La Comunitat inconfessable” Projecte guanyador de Valentín Roma. Hi intervindran: Valentín Roma, historiador de l’art i comissari d’exposicions, i els artistes visuals Joan Vila-Puig, Elvira Pujol i Daniel G. Andújar.
Descripció
Per a participar-hi, cal trucar a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès
(de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, divendres de 10 a 14 h).
Jornades internacionals de debat per a un nou Centre d’Art a Barcelona
6 i 7 de juliol, a l’Auditori del Macba, Barcelona
Des de la proliferació de centres d’art a Europa a l’inici dels anys 80 fins a l’actualitat, el concepte de centre d’art s’ha modificat i ha evolucionat fins a seguir patrons diferents adaptats a cada context i a l’evolució de la tecnologia i la comunicació, a la convivència amb la indústria cultural i al caràcter multidisciplinari de l’art, a les noves pràctiques curatorials, a l’exercici de la mediació social i a les tasques de formació i educatives, en el marc d’una societat global.
Amb la finalitat de donar impuls al nou projecte del futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona, amb seu a l’edifici del Canòdrom de la Meridiana de Barcelona, s’organitzen aquestes jornades internacionals de debat i discussió amb la participació de diversos directors de centres d’art europeus, que alhora representen diferents models de centre, i es crida al sector de les arts visuals —artistes, crítics, comissaris, galeristes, estudiants d’art, gestors de la cultura i altres agents i emprenedors artístics— a formar part d’aquest debat.
Catalunya ha aconseguit, per primera vegada a la seva història, tenir representació pròpia a la Biennal de Venècia. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Ramon Llull (IRL), ha aconseguit la independència ‘de facto’ de l’Estat espanyol en el certamen artístic més important del món. L’exposició catalana, que porta per títol ‘La comunitat inconfessable‘ i ha estat comissariada per Valentín Roma, vol plantejar un anàlisi sobre la naturalesa d’allò comunitari en l’àmbit de l’art. Per fer-ho s’han escollit treballs de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero que analitzen les relacions entre comunitat i art reflexionant sobre accions de la Plataforma contra el quart cinturó, a través de vídeos sobre l’impacte dels mèdia i les multinacionals o revivint l’abast que van tenir les accions iconoclastes dels anticlericals espanyols al llarg de la història.
12 ( 01 ) (PUBLICO – CAT 19082010) FOTOS BAJA – PUBLI BAJA
PROGRAMACIÓ SESSIÓ TARDA ( Oberta al públic)
