CIBERQ, El País Catalunya
29 mayo 2003
R.BOSCO / S. CALDANA
L’arxiu com a organització d’imatges i textos per oferir una mirada sobre la realitat des de diversos punts de vista és el protagonista de Cultures d’arxiu, un ampli projecte cultural d’investigació que es va iniciar a la Fundació Antoni Tàpies la tardor de l’any 2000 amb l’exposició homònima. Al llarg d’aquests tres anys el projecte, concebut per Jorge Blasco i Nuria Enguita Mayo, cap d’exposicions de la Tàpies, s’ha materialitzat en dues altres mostres —Cultures d’arxiu: memòria, identidat, identificació, l’estiu del 2002 a la Universitat de València, i Culturas de archivo: fondos y nuevos documentos, que acaba de clausurar-se a la Universitat de Salamanca— i en un portal denominat Cultures d’arxiu, projecte en curs realitzat per Daniel García Andújar amb el suport de Technologies To The People, allotjat al servidor del Museu de la Universitat d’Alacant. Read the rest of this entry »

Related posts

• Archivar la memoria y ejercer la represión (0)
• DICTADURA, ARTE Y ARCHIVO (0)

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a Internet sobre la política cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.

Read the rest of this entry »

Related posts

• Encuentro/Taller. Día 1. Lunes 3 de marzo de 2008 (1)
• Encuentro/Taller. Día 3. Miércoles 5 de marzo de 2008 (0)
• Encuentro/Taller. Día 2. Martes 4 de marzo de 2008 (0)
• SITUACIÓN DE LAS ARTES VISUALES EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (0)
• Valencia en Stuttgart (0)