ÁNGELA MOLINA
QUADERN
EL PAÍS, dijous 4 de març de 2010
És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí.
La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil.
Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural.
Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista. Continue reading »
PROGRAMACIÓ SESSIÓ TARDA ( Oberta al públic)
