papers d’art
Entrevista a Daniel García Andújar

El 1996 crees Thecnologies to The People, una mena de corporació fictícia per publicitar tot tipus de serveis i productes vinculats a d’accés lliure. Com va sorgir la creació d’aquesta corporació, a quins objectius responia?
Thecnologies to The People és una empresa virtual que jo utilitzo com a referent, com a cobertura paral·lela a allò que és i representa el món de l’art a fi de parlar de certs temes que en cada moment poden ser recurrents, per referir-me a la corporació com a sistema de gestió i representació molt més sofisticat que els que habitualment es desenvolupen en el món de l’art o en el mateix espai del museu.

Thecnologies to The People es crea l’any 1996 a Alemanya a partir d’un seguit de reflexions sobre el que estava passant en aquell moment arran de les transformacions derivades de l’ús de les noves tecnologies. A mitjan dels anys noranta es va produir una mena d’explosió del món de la tecnologia, del món d’Internet. Era el moment en què Internet irromp com una xarxa d’ús domèstic a través del navegador pla, quan comencen a proliferar les línies particulars i la gent comença a utilitzar de forma molt més evident serveis com el correu electrònic. També és veritat que en aquell moment hi havia un excessiu protagonisme, una confiança excessiva. S’estava creant un espectre, una visió del món que havia de canviar de manera absoluta les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Nosaltres, a Thecnologies to The People, no creiem que aquell panorama seria tal com es dibuixava en aquell moment. Es parlava d’un accés més democràtic als mitjans, d’un major grau d’independència de l’individu com a tal, davant les institucions o l’estat i, sobretot, una transmissió i un accés a una informació ingent. Tot això, aquell moment, era una situació absolutament nova. Molta gent, també els mitjans, van tractar de dibuixar el panorama dient que allò portaria més llibertat i que proporcionaria un major grau de democràcia o desenvolupament a determinats països. Continue reading »

 


ARTURO SAN AGUSTÍN
10 de junio de 2004
El Periódico

Facin-se un favor si encara no se l’han fet. Barregin-se, passin els minuts necessaris entre turistes, abandonin després el ramat o manada i dirigeixin-se a la Fundació Tàpies.

En aquest lloc els espera: . La derrota de la dissensió. Ningú ha explicat millor el turisme i totes les seves conseqüències que aquesta imaginativa i contundent exposició.

Abans d’arribar al totxo, pròpiament dit, a la totxana, un vídeo dirigit pel suec Vilgot Sjöman recull les entrevistes que, el 1967, l’activista Lena Nyman va fer a l’aeroport d’Estocolm a uns ciutadans suecs que havien passat les seves vacances a Espanya. Continue reading »

Jun 032004
 

Avui 3-06-2004

Art en una altra dimensió: ha creat l’ d’art contemporani, annex al Museu Comarcal de la Garrotxa, una mena d’observatori sobre les noves pràctiques de l’art, sovint en dissensió amb l’art entès com a disciplina específica, creadora d’objectes artístics, una iniciativa pública que compta amb molt pocs paral·lels al territori si descomptem l’impuls que dóna la Fundació Espais de Girona a projectes d’aquest tipus. Per això, el cicle Dimensions variables, que han engegat enguany i Valentín Roma, ha acollit dues propostes especials en aquesta direcció: Individual-Citizen Republic ProjectTM: El Sistema, de Daniel García Andújar, i el projecte Lo viejo y lo nuevo. ¿Qué hay de nuevo, viejo?, de , que s’acaba de cloure. Continue reading »

 

Avui 27 05 2004

. La derrota de la dissensió’: Aquest és el títol de l’exposició que presenta la Fundació Tàpies en el marc del Fòrum 2004. És cert que els canvis menats en una societat postmoderna, postfordista, marcada per la imposició del temps de lleure per sobre del temps de producció i la rendibilitat que aquest temps d’oci genera en el consum han trobat en la dimensió turística una redefinició de la societat contemporània i el seu desenvolupament. El turisme ha generat un nou concepte de viatge i un nou ús de l’espai públic i/o social i del territori, sigui urbà o no i el seu impacte ha creat una nova manera d’enfrontar-se a la identitat dels ciutadans i al territori. Continue reading »

 


dilluns 17 maig 2004
diaridebarcelona.com

Està inclosa al Fòrum Ciutat, però conté una anàlisi crítica del que representa el Fòrum Universal de les Cultures. “” expressa “la derrota de la dissensió”, en el sentit del triomf d’un determinat model de relació social i , per posar de manifest dues realitats interconnectades: el subjecte-turista que transforma els territoris que visita i els espais “turistitzats” que desvetllen processos econòmics, polítics i culturals que imposen noves formes de socialització.
La crítica sobre el turisme també pot atreure turistes. El director del Fòrum-ciutat, Jordi Carbonell, va admetre durant la presentació de l’exposició que es pot visitar a la Fundació Tàpies del 15 de maig al 29 d’agost, que les dues visions del Fòrum que parlen, d’una banda, d’una trobada de savis que no entén ningú, i, de l’altra, d’un parc temàtic sense continguts “són una realitat”. Per aquest mateix motiu, Carbonell va considerar positiu, tot i que sembli “contradictori”, que “Tour-ismes” presenti una visió crítica del que representa l’esdeveniment que ha de moure el món. “Parlar de manera dialogada dels conflictes forma part del que vol ser el Fòrum”, va insistir. L’exposició, comissariada per i , proposa, en paraules de la cap de projectes de la , Lucía Enguita, “una reflexió sobre el fenomen del turisme amb l’objectiu d’analitzar-ne les claus i d’intentar comprendre’l” i forma part d’un projecte que inclou també un cicle de cine i vídeo, una sèrie de conferències i diversos itineraris per , realitzats per Joan Roca.
Continue reading »

 

CIBERQ, El País Catalunya
29 mayo 2003
R.BOSCO / S. CALDANA
L’arxiu com a organització d’imatges i textos per oferir una mirada sobre la realitat des de diversos punts de vista és el protagonista de Cultures d’arxiu, un ampli projecte cultural d’investigació que es va iniciar a la la tardor de l’any 2000 amb l’exposició homònima. Al llarg d’aquests tres anys el projecte, concebut per i Mayo, cap d’exposicions de la Tàpies, s’ha materialitzat en dues altres mostres —Cultures d’arxiu: memòria, identidat, identificació, l’estiu del 2002 a la Universitat de València, i : fondos y nuevos documentos, que acaba de clausurar-se a la Universitat de Salamanca— i en un portal denominat Cultures d’arxiu, projecte en curs realitzat per Daniel García Andújar amb el suport de , allotjat al servidor del Museu de la Universitat d’Alacant. Continue reading »

 

la sociedad informacional

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a sobre la cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.

Continue reading »