ABC.abcd

LABoral es el mayor centro español dedicado a las prácticas emergentes, el de mayor presupuesto y apoyos y el que desde un principio mostraba toda la intención de integrarse en los nuevos diálogos internacionales en torno a esas prácticas que, entre otras peculiaridades, poseen las de ser cada vez más integradoras de todo tipo de estímulos sensoriales y más difusas en sus mecanismos de creación y distribución.

En la actualidad, presenta cinco exposiciones de muy diferente porte, pero que ayudan a hacerse una idea sobre por dónde pueden ir estas historias. Por ejemplo, Donkijote.org, un nombre no demasiado afortunado para una acción que tiene como protagonista a un burro sanchopancesco más que un jamelgo quijotesco.

Related posts

• FEEDFORWARD: EL ÁNGEL DE LA HISTORIA (0)
• Feedforward. The Angel of History. (0)
• El artista como profeta (0)
• Señales de socorro (0)
• FEEDFORWARD. THE ANGEL OF HISTORY (0)

01-Introducción al taller. Observatorio sobre el concepto de archivo digital, a través de líneas de investigación teórica y de análisis de casos de estudio con un formato de laboratorio de los medios. La interacción dinámica, el intercambio de datos, accesibilidad e usabilidad, estándares.
Exploración práctica del Archivo Postcapital (1989-2001).

02-Archivo Total. ¿Ordenar el caos? Toma de muestras de Internet. Ejercicio práctico con material audiovisual. Gestión de información, el archivo como proyecto. Nuestra memoria, procesos de digitalización de la realidad. Diferentes formatos de participación. Circâre exploración dela herramienta de ordenación del archivo.

03-El archivo como gestión de inteligencia colectiva, su utilización como estrategia de difusión y generación de opinión pública. Los nuevos medios de difusión y generación de contenidos.
La estrategia de la documentación. La nueva naturaleza del archivo. La distribución y gestión de la información.
Museo+biblioteca+archivo+centro de documentación
(Open+collaborative+database)
Nuevas herramientas de la Sociedad Informacional. El espacio social en la Red.

Ref.

http://circare.sourceforge.net

http://www.postcapital.org

http://www.danielandujar.org

INSCRIPCIÓN AL ENCUENTRO/TALLER

Del 6 al 11noviembre Gratuita previa inscripción

Correo electrónico: lgutierrez@centrosturisticos.com

Tel. 928 807929 / 801500 Ext. 146 MIAC

Avda. de Naos, 13-15 ? Arrecife

Related posts

• Sergi / Atölye. Gerçekliğin PostKapital Arşivden Algılanması (0)
• DIT. Do it Together. Workshop Series. (0)
• Workshop Buenos Aires 2008 (0)
• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Tecnología transparente (0)

Teresa Sesé | Barcelona | 03/04/2009 | La Vanguardia

Habla Josep-Lluís Carod-Rovira: “La Bienal de Venecia es una oportunidad única para intentar que el resto del mundo abra los ojos y mire hacia Catalunya. Por ello, el propósito no es mostrar un catálogo del arte catalán, sino abrir un observatorio del momento creativo que vive Catalunya; que se nos identifique con un país donde la innovación en el ámbito artístico ha llegado a niveles de excelencia; que la gente se pregunte ´¿pero qué pasa ahí?´ ´¿qué lugar es ese donde hay un espacio tan grande de creatividad?´”

Un pabellón con mal arranque

El pabellón catalán no pudo tener peor arranque. El anuncio, luego desmentido, por parte de Carod-Rovira en la clausura de la Feria de Frankfurt, de que Catalunya había sido invitada oficialmente a participar en la Biennale con un pabellón propio desató la polémica. Nunca existió tal invitación. Un enojoso error de comunicación sobre el que el Institut Ramon Llull echó luego tierra nombrando un prestigioso jurado internacional que sentara las bases de un concurso abierto y evitara las tentaciones de las designaciones a dedo.

En una reciente comparecencia pública, el vicepresident expresaba así las expectativas depositadas por el Govern en la próxima Bienal de Venecia, donde Catalunya contará por primera vez con pabellón propio dentro de los llamados Eventi collaterali, muestras institucionales donde en los últimos años han ido desembarcando naciones como Escocia, Gales, Irlanda del Norte o Taiwán. Será a partir del 7 de junio, en el Magazzini del Sale, un espléndido espacio en el centro histórico, muy cerca del museo Peggy Guggenheim.

¿Una reivindicación identitaria a través del arte? En absoluto. La idea misma quedó descartada en las bases del concurso elaboradas por el jurado internacional -presidido por Manuel Borja- Villel, el director del Museo Reina Sofía, y del que formaron parte, entre otros, el director de la Tate Modern, Vicente Todolí, y la actual conservadora jefa del Macba, Chus Martínez-que luego escogió la propuesta del comisario e historiador Valentín Roma (Sabadell, 1970), entre las 18 presentadas.

Bautizada enigmáticamente La comunitat inconfessable, título tomado del libro homónimo de Maurice Blanchot, autor para quien “el comunismo es aquello que crea comunidad”, según Roma, la propuesta indaga sobre lo comunitario en el mundo del arte e incluye trabajos de Daniel García Andújar (Almoradí, 1966), Pedro G. Romero (Aracena, 1964) y el colectivo Sitesize, fundado por Elvira Pujol y Joan Vila-Puig.

En las antípodas del trabajo que presentará Miquel Barceló en el pabellón español de los Giardini, el proyecto catalán no persigue ninguna experiencia estético, sino que tiene más que ver con lo que comúnmente entendemos por biblioteca o archivo, una práctica cada vez más arraigada en el mundo del arte. Agotado el tiempo de las declaraciones de intenciones y de los discursos políticos, es el turno de los artistas, quienes desvelan para La Vanguardia algunas de las piezas que llevarán a la Bienal de Venecia.

“En realidad, más que hacer obras específicas para Venecia, lo que hacemos es una especie de corte en nuestro trabajo habitual y lo presentamos allí”, precisa Pedro G. Romero, quien desde 1999 dirige el Archivo F.X., un proyecto colectivo sobre la iconoclastia política antisacramental en España entre los años 1845 y 1945, que se puede consultar a través de internet.

Actualmente trabaja en dos líneas de actuación, Una violencia pura,en colaboración con instituciones vascas, y Una economía cero, en torno a las monedas que pusieron en circulación los municipios republicanos y que, en muchos casos, “sobre todo en Catalunya, servían para cambiar el nombre de los pueblos que llevaban título de santo. Es el caso de Santa Perpètua, que emitió un billete en el que se omitía el santa inicial, o Sant Cugat, rebautizado El Pi del Vallès”.

Pedro G. ha realizado también una edición especial que se repartirá en Venecia de una moneda de Manlleu a la que un comité libertario suprimió en 1937, una a una, la palabra católica de su reverso. Otra de las piezas será una instalación sonora inspirada en El mercader de Venecia,que sólo podrá escucharse pegando la oreja a la pared y, resiguiendo la experiencia que llevó a cabo entre habitantes de Tánger y Tarifa, enviará cartas de amor anónimas a los venecianos.

Daniel G. Andújar llevará a Venecia una nueva presentación de su Arxiu Postcapital (www.postcapital.org), proyecto multimedia que incluye 250.000 documentos capturados en internet (vídeos, conferencias, entrevistas, artículos…) que dibujan “las transformaciones geopolíticas desde la caída del muro de Berlín hasta el atentado de las Torres Gemelas”. “Cada uno de nosotros podemos llevar en un pen drive en el bolsillo más información de la que podremos asimilar nunca. El ruido visual es muy difícil de interpretar, y nosotros como artistas renunciamos a crear nuevas imágenes: lo que buscamos es mostrar su reverso para que la gente pueda manejarse en ese gran caos”.

El dúo Sitesize (www.sitesize.net), por su parte, desarrolla desde el 2002 trabajos de mediación cultural en la región metropolitana de Barcelona, buscando la implicación de las diferentes comunidades. Además de estas “narraciones metropolitanas”, de cara a Venecia, desarrollan proyectos inspirados en las “pedagogías libertarias” y la Setmana Tràgica.

Related posts

• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Rumb a Venècia (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)
• Acción social y archivos, eje del pabellón catalán para Venecia (0)

‘La Comunitat Incofessable‘ takes its title from Maurice Blanchot‘s 1983 book ‘La Communauté inavouable’ (The Unavowable Community), and from Blanchot’s inquiry into the nature and possibility of community and interpreting communism as ‘that which creates community’. The thread between the three projects is the questioning of the single authorship, as the artists constantly appropriate preexistent materials (photographs, data…) and reconfigure new archives, new readings of these materials. The project is divided into three parts: the exhibition taking Blanchot’s reference to the library as a space for knowledge; the catalogue (with reprinted texts by Blanchot, as well as Jean Luc Nancy, Giorgio Agamben, Philippe Lacoue-Labarthe, etc.) as well as essays and interviews related to the artists projects by Gerard Horta, Iris Dessler, Jacob Lillemose, Manuel Delgado amongst others) and a website which will host a vast archive around the notion of communality.

During yesterday’s press presentation, Roma briefly presented the conceptual lines and academic aspirations of the exhibition. Curiously, considering that the project reflects on the use and reuse of images, archives and libraries – whether concerning territory and landscape (Sitesize), geopolitical changes between the fall of the Berlin wall and 9-11 (Daniel G. Andújar) or information about iconoclasm in Spain (Pedro G. Romero) – there was no visual material shown during the presentation, and no photo documentation related to the artists in the press packs. We will have to wait for the artists’ presentations in a month’s time at MACBA, as announced yesterday (date TBC).

Roma also commented on the challenges in presenting ongoing research and extensive archival materials in an attractive exhibition format – those who saw Pedro G. Romero’s ‘F.X. Archive: The Empty City’ at the Fundació Tàpies in 2006 might remember a huge scaffolding structure filled with the buzz of printers, flashing TV monitors, wires and stacks of paper. Josep Bargalló (director of the Institut Ramon Llull) and Josep-Lluís Carod-Rovira’s speeches predictably praised the historical role of Catalunya as a center of debate, innovative cultural society and the pavilion’s aim to make the take note of Catalan cultural production.

Why is it that in every such press conference the first question from the floor always related to the budget? In this case the exhibition’s coffers total €500,000, plus a exceedingly generous €200,000 for the publication (in Catalan, Italian, Spanish and English) plus c. €5,000 for a website. The agreement with the city of Venice is that they could use the Magazzini del Sale #3 for no rental fee but, according to Bargalló, they would contribute towards the restauration of the spaces to the tune of €40,000, adding up to €745,000. On top of that are curatorial and artists fees, press & marketing, flights, accommodation, opening events, invitations, etc. A hearty budget.

More info: www.veneziacatalunya2009.cat

RELATED LINKS:
Click here to read the full list of participating artists in ‘Fare Mondi/Making Worlds’;
Here to read the 53rd Venice Biennale Press Release (dated 23 March 2009);
Here to read the full list of Eventi Collaterali
Here to read about the Catalan project

Related posts

• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Rumb a Venècia (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)

El pavelló català a la Biennal d’Art ja està a punt i vol incidir en el debat sobre la creació contemporània més enllà de la identitat nacional

ROBERTA BOSCO / CATALINA SERRA , El País
Al final hi haurà final feliç. La presència catalana a la propera Biennal d’Art de Venècia, la més important del món en aquest camp, semblava una cabòria quan Josep Lluís Carod-Rovira la va anunciar a la clausura de la fira de Frankfurt de 2007, en la qual Catalunya era la cultura convidada. Però, després de molts esforços i d’un procés de selecció dels continguts en certa manera exemplar, el proper 7 de juny hi haurà un pavelló català a Venècia. Serà dins el que es coneix com a “eventi collaterali” —una de les tres branques del programa oficial juntament amb els pavellons nacionals i l’exposició internacional— i tindrà una ubicació bastant privilegiada, il Magazzini del Sale, al Dorsoduro. No és un mal lloc tenint en compte les dificultats d’aconseguir espais centrals a la ciutat de la llacuna durant la biennal. La situació té un punt estratègic en el circuit artístic ja que que està a prop del museu Peggy Guggenheim i de la nova seu de la col·lecció Pinault de Tadao Ando, que s’inaugurarà en aquelles dates.
Tanmateix, el que resulta més interes- sant és el procés que ha portat a aquesta presentació i com el resultat ha acabat posant l’accent no tant en el tema de la reivindicació identitària d’un país a tra- vés de l’art que fan alguns dels seus artis- tes, com podia semblar en un principi, sinó en com aquesta identitat és cada cop més conflictiva en un món global. I, a sobre, això es fa amb projectes de caràcter molt conceptual i documental en els quals la noció d’arxiu i biblioteca té més importància que la d’estètica i, per des- comptat, que la de bellesa.
Serà una biennal interessant que deixarà a més d’un amb el corazón partío entre dues maneres d’entendre l’art que poden ésser igualment interessants tot i el seu antagonisme. I és que al pavelló espanyol hi haurà de representant Miquel Barceló, autor de la imatge identificadora de l’Institut Ramon Llull i un dels artistes més estimats i també més criticats del panorama artístic català i espanyol. Ha creat certa polèmica el fet que el pin- tor mallorquí, que possiblement presentarà obres relacionades amb el seu darrer treball a la cúpula de l’ONU a Ginebra, fou seleccionat a dit pel Ministeri d’Afers Exteriors, un tema, aquest de la designa- ció, que ja s’ha anunciat que canviarà a partir de 2011, quan es preveu que es convoqui un concurs per tal de triar el projecte. I això, precisament, és el que va fer el Llull. Després d’un concurs interna- cional amb un jurat presidit per Manel Borja-Villel, es va escollir el projecte de Valentín Roma que porta per títol La comunitat inconfessable, una reflexió sobre allò comunitari a partir del món de l’art, però amb reminiscències a d’altres, que es desplegarà amb tres parts: una exposició, un llibre i un web. Els artistes seleccionats, atípics per treballar en la frontera entre l’art i potser la sociologia, són: Daniel G. Andújar, Pedro G. Romero i el duo Elvira Pujol i Joan Vila-Puig. El curiós és que si a Frankfurt el debat va ser si s’havia de convidar o no autors catalans que escrivien en castellà, en el cas de Venècia aquest problema no ha existit. És més, va sorprende al principi que dos dels artistes seleccionats són de fora i un, fins i tot, ni tan sols viu a Catalunya. I és que a la biennal es vol incidir en el discurs artístic global des d’allò local. Donem algunes claus per entendre el perquè de tot plegat.

La política.
La notícia va saltar fa dos anys en la clausura de la fira de Frankfurt quan Carod- Rovira, potser portat per l’eufòria del moment, va anun- ciar que Catalunya tindria pave- lló propi a la Biennal de Venècia com a país convidat. Sembla ser que el Llull ja havia fet els pri- mers contactes, però hi hagué un error de comunicació i el vicepresident del Govern català va fregar el ridícul perquè la figura de país convidat no existeix a la biennal i aquesta, a més, té una reglamentació molt estricta i és bastant selectiva a l’hora d’acceptar nous pavellons, siguin o no nacionals. Des del primer moment va quedar clar que no podria ser com un pavelló nacional, però sí que podia integrarse en el programa oficial en el marc dels eventi collateralli, on ja hi participen altres nacions com Gal·les o Escòcia, sempre que el projecte presentat tingués prou entitat. A més de provocar una tempesta política, l’anunci va coincidir amb la demanda per part del sector artístic de què, en tot cas, la decisió sobre els continguts fos professional, és a dir, a partir d’un concurs obert i un jurat d’experts. Així es va fer. Però entremig hi va haver fins i tot un conat de dimissió del jurat degut a la crisi del Centre d’Art Santa Mònica, on el canvi de di- recció s’ha fet sense concurs pre- vi. És un altre model que avui, precisament, dóna el seu primer pas amb la presentació de l’expo- sició From I to J, l’homenatge d’Isabel Coixet a John Berger que obre la nova etapa del centre que dirigeix Vicenç Altaió.

El jurat.
Un cop l’organització de la biennal va estar disposada a parlar seriosament, s’havia trobat el lloc adient (una nau del ja esmentat Maggazini del Sale, després de descartar el Palau Fortuny, en procés de restauració), es va designar el jurat per al concurs del qual sortiria el projecte. El prestigi dels seus membres era clau per tancar qualsevol polèmica i per assegurar que el projecte guanyador fos ben vist per l’organització de la biennal. Va funcionar perquè el desembre de 2008 es va acceptar oficialment la participació catalana. El president del jurat fou Manel Borja-Villel, actual director del Museo Nacional Reina Sofía de Madrid i abans director del Macba. Els vocals foren Vicenç Todolí, director de la Tate Modern de Londres; Daniela Ferreti, conservadora del Palau Fortuny de Venècia; Chus Martínez, actual conservadora en cap del Macba i en aquell moment direc- tora del Frankfurter Kuntseve- rein; Ignasi Aballí, artista que fou convidat en la passada edició de la biennal a participar en l’exposi- ció internacional; i Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París.

El concurs.
Fou el mateix jurat el que, de fet, va concretar les bases del concurs. Aquestes po- saven en dubte el concepte d’identitat lligada a un territori i el situaven en el pla de la relació en- tre les persones en un món cada cop més global. “El pavelló de Catalunya ha d’observar críticament la contemporaneïtat i acollir un projecte perquè, des de Catalunya o a través d’ella, innovi, marqui tendència, transformi, critiqui o, simplement, plasmi la societat”, es podia llegir en aquestes bases, que també establien un pressupost de 500.000 euros per produir l’exposició i les condicions de l’espai llogat a Venècia per tal de portarlo a terme. S’hi presentaren 18 projectes de 32 professionals (tot i l’èxit de convocatòria, alguns professionals ni ho intentaren per la concreció de les bases) i l’1 d’octubre es va fer públic que el guanyador era Valentín Roma amb la seva proposta La comunitat inconfessable, titol agafat d’un llibre homònim del quasi desconegut escriptor francès Maurice Blanchot per a qui, diu Roma, el comunisme era “allò que crea comunitat”.

El comissari.
“Sóc conscient que les bases del concurs pressuposaven un tipus de projecte determinat”, explica Valentín Roma (Sabadell, 1970), professor a diverses escoles d’art i disseny i comissari d’exposicions. “El marc conceptual era molt clar, el tema havia de ser la identitat problemàtica i comportava una apel·lació a la memòria crítica. En aquest sentit, la decisió de qui formava el jurat ha estat clau”. Roma, que ha escollit artistes amb els que ja havia treballat anteriorment perquè l’acompanyin a Venècia, reconeix que, en certa manera, el comissari ha estat el jurat i el seu paper seria, més que el d’un cinquè artista, “el d’un editor o compilador”. Troba interessant que alguns d’aquests artistes no siguin catalans, tot i que han treballat i exposat molt el seu treball per aquí, “perquè a cops és interessant que hi hagi gent de fo- ra que et mostri coses que no són visibles des de la pertinença”. I rebutja també que s’hagi volgut mostrar l’altra cara del mirall de l’art català suposadament oficial. “No m’agrada ni la idea de la re- presentació oficial ni tampoc la representació off, de la Catalunya altra, que seria el mateix però a l’altra banda. Cap dels projectes presentats vol ser el portaveu oficial d’un conflicte, però en la ma- teixa proposta hi ha el conflicte”.

El projecte.
“Vaig decidir presentar-me perquè ja feia temps que tenia la idea de fer un projecte a llarg termini sobre allò comu- nitari en el marc de les pràctiques artístiques i la biennal serà una escala en aquest camí”, assenyala Roma. Per a ell, hi ha tres tipus d’artistes que fan aquests tipus de projectes comunitaris. “Tenim l’artista que va a la comunitat per oferir les seves solucions a temes concrets; després hi ha els que treballen en col·lectius i, finalment, hi ha una altra modalitat d’artis- tes que estan al límit, entre una cosa i l’altra. Fan un tipus de treball que podria ser interpretat des d’un punt de vista no artístic, ja que se serveixen d’altres eines, com és la història, la sociologia o d’altres disciplines”. És en aquest darrer grup que inclou els quatre artistes seleccionats, tots ells persones que treballen en projectes a llarg termini sobre temes amplis que van desenvolupant a partir de la recopilació de documents de tot tipus que quasi mai fan ells mateixos sinó que recullen de di- verses fonts.

És un treball polític, o més aviat social, que, explica Roma, no té una intenció pamfletària ni un missatge directe sinó que busca qüestionar temes com la nostra relació amb el territori, el paper de la comunicació i l’aprenen- tatge en els mitjans de massa i l’economia des d’una perspectiva una mica iconoclasta. “La densitat i el desbordament d’informa- ció que tenim avui forma part d’aquesta investigació sobre això comunitari i inconfessable del qual parla el títol. No em molesta el desbordament, ho prefereixo al logotip, a la concisió ba- nal i pamfletària. L’acumulació d’elements permet a cadascú fer una abstracció del que ha vist”.

Els artistes / Pedro G. Romero.
Escultures trossejades, teles apunyalades i temples cremats, són algunes de les imatges que con- formen l’Arxiu FX, un projecte en el qual Pedro G. Romero (Aracena, 1964) treballa des de finals dels anys 90. L’arxiu, que se centra en la iconoclàstia política a Espanya, es proposa oferir una nova lectura de la fi de l’art, en la seva doble acepció de fi com a finalitat i com a final. A més d’estar permanentment disponible a Internet, l’arxiu assumeix un format expositiu que varia segons el lloc i el moment de la mostra, centrant-se en aspectes i lectures específiques del material que el conforma. “Si l’exhibició a la Fundació Tàpies al 2006 va mar- car la culminació de diversos anys de feina al voltant de la idea de ciutat, a Venècia l’arxiu s’enfocarà a partir d’una línia d’anàlisi denominada Una economia zero”, explica l’artista. A Venècia, els docu- ments, textos, fotos i vídeos que componen l’arxiu s’exposaran en un nou muntatge que parteix de la inclusió en el tesaurus de la mone- da de Manlleu, de la qual es va esborrar a cop de cisalla la paraula “catòlica”. D’aquesta moneda se’n farà una edició massiva, que es distribuirà tant a Venècia com en l’exposició encarregada a Romero, pel Museu Reina Sofía, que s’inaugurarà el maig, al Museu del Monestir de Silos. “La major part de monedes iconoclastes de l’arxiu van ser encunyades a Catalunya. L’intercanvi de monedes configura un llenguatge molt potent del qual no som conscients”, diu Romero. Entre les peces noves, que s’estrenaran a la Biennal, destaca Lamentaciones, una obra sonora basada en El Mercader de Venècia, de Shakespeare, que els visitants podran escoltar només acostant l’orella a la paret. També es publicarà un Butlletí d’assajos sobre la iconoclàstia de pensadors italians des de Manzoni a Agamben.

Els artistes / Sitesize.
Aquest col·lectiu format per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig treballa a Barcelona des de 2002 sobre temàtiques vinculades amb el desenvolupa- ment del territori en relació amb la ciutadania i de manera especial amb els col·lectius menys represen- tats en l’àmbit institucional. Quan expliquen el seu treball mai parlen d’obres, sinó de processos, dinàmi- ques, participació col·lecti va, rede- finició social de les metròpolis i “reactivació dels ciutadans perquè s’involucrin i contribueixin a la construcció de la realitat”.A Venècia presentaran les seves reflexions sobre la pedagogia com a element vertebrador de les dinàmiques comunitàries. Per una banda, s’exposaran les Narracions Metropolitanes, micro-relats autònoms que s’exhibeixen en un muntatge de tex- tos, vídeos i imatges, “que parlen de la singularitat en la comunitat i de com la gent s’apropia dels llocs” i també a través d’una cartografia en una pàgina web, creada per a l’ocasió. Per altra banda, es distribuirà un Quadern Pedagògic, que es proposa rescatar l’escola llibertària barcelonina i recollir la tradició laica i nacionalista i les ensenyances de Francesc Ferrer i Guàrdia, el pensador anarquista execu- tat durant la Setmana Tràgica.

Els artistes / Daniel García Andújar.
Conegut pel seu projecte paròdia Technologies To The People, García Andujar (Almoradí, 1966) presentarà a Venècia una nova lectura de l’Arxiu Postcapital, un projecte multimèdia que reuneix més de 250.000 documents, relatius al període comprès entre 1989 i 2001, és a dir, entre la caiguda del Mur i l’atemptat de les Torres Bessones. “A més del Mur de Berlín, va ser l’any de Tian An Men, la invasió de Panamà i la fi de les dictadures a l’Amèrica Llatina, el desastre ecològic d’Alaska i sobretot la crisi de l’estructura econòmica i el seu pas d’una economia de producció d’objectes a la societat del coneixement”, explica. “Els artistes, com a professionals de la imatge que som, ensenyem a descodificar-la per fer explícita la complexitat. La societat de la informació requereix una nova pedagogia, perquè ofereix noves eines per interpretar el món i perquè tothom pugui contribuir a la construcció de l’imaginari”, afegeix. Per convertir en realitat aquestes pre- misses, per a la Biennal l’artista crearà una interfaç informàtica, a través de la qual posarà a disposició dels visitants l’Arxiu Postcapital, junt amb la seva pròpia interpretació del material i les eines que permetran que el públic en faci la seva. L’arxiu no està a Internet, no només per la quantitat de dades, sinó sobretot a causa de la legislació sobre els drets d’autor, però els visitants que arribin proveïts d’una clau USB (pendrive) es podran endur a casa tot el que vulguin. “El que té de nou l’àmbit artístic és que genera un buit legal”, indica Andújar. A més dels ordinadors, el muntatge inclou vídeo, fotografies, fragments de videojocs i una instal·lació amb 124 imatges extretes d’anuncis publicitaris. “No serà endogàmic o refractari, sinó un es- pai porós, que es prestarà a diverses lectures. La primera serà la imatge, que fa evident una complexitat quasi palpable, però hi ha coses que no es poden simplificar… com ja deia Muntadas: la percepció requereix participació”.

Venècia, Catalunya i d’altres
53a. BIENNAL DE VENÈCIA. Amb el lema Fare mondi (Fer mons) se celebra del 7 de juny al 22 de novembre, sota la direcció de Daniel Birnbaum pel que fa a l’exposició internacional. Hi ha 77 pavellons nacionals. www.labiennale.org

EVENTI COLLATERALI. Inclou quatre pavellons de nacions sense Estat i una comunitat autònoma espanyola:

Gal·les. John Cale. Illa de la Giudecca. Poesia i performance s’uneixen en una instal·lació audiovisual inèdita, sobre la geografia gal·lesa i la tradició cèltica. www.walesvenicebiennale.org

Escòcia. No Reflections. Palau Pisani. Martin Boyce transforma l’antiga esplendor d’un palau del segle XV amb obres noves sobre el territori construït. www.scotlandandvenice.com

Múrcia. La Regió de Múrcia s’estrena aquest any amb el Pabellón de la Urgencia-La sociedad del miedo, un projecte de Jota Castro que reuneix artistes de diverses generacions i orígens que reflexionen sobre el control de la societat després de l’11-S. Arsenale Novissimo.

CATALUNYA. La comunitat inconfessable és un projecte organitzat per l’Institut Ramon Llull que té un pressupost d’uns 650.000 euros i consta d’una exposició, la producció executiva de la qual farà el Macba; un llibre, que distribuirà Actar; i un web.

Comissari: Valentín Roma (valentinroma.org)

Artistes:: Pedro G. Romero (fxysudoble.org); Daniel García Andújar (danielandujar.org) i el col·lectiu Sitesize (sitesize.org) integrat per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig. Magazzini del Sale no 3. www.veneziacatalunya.cat

Related posts

• Acción social y archivos, eje del pabellón catalán para Venecia (0)
• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)

Catalunya participarà enguany a la Biennal de Venècia per primer cop amb un pavelló propi, en el qual es presentarà un projecte que reflexionarà sobre el concepte de comunitat, amb la voluntat que sigui un reflex de la creació artística del país en un dels aparadors mundials més importants de l’art contemporani. La iniciativa, liderada per l’Institut Ramon Llull i comissariada per Valentín Roma, es concretarà en una exposició (de juny fins a novembre), l’edició d’un catàleg i un web.

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, i el director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, van presentar ahir a la tarda el projecte Venezia, Catalunya. 2009. La comunitat inconfessable, que participa en la secció Eventi collaterali de la 53a Biennal de Venècia, que s’inaugura el primer cap de setmana del mes de juny. Valentín Roma, que va guanyar el concurs convocat per l’IRL, és el comissari d’una intervenció en la qual convergeixen tres projectes: Sitesize (de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the people (de Daniel G. Andújar) i Archivo F.X. (de Pedro G. Romero). El concepte comú, La comunitat inconfessable, parteix del llibre homònim de Maurice Blanchot i de la interpretació d’aquest, segons la qual comunisme és ‘crear comunitat’. A partir d’aquí, els artistes es qüestionen què és comunitari en l’àmbit de l’art i quines vinculacions es produeixen a partir de l’intercanvi d’allò que és comú. Valentín Roma va escollir els tres projectes perquè els seus autors han reflexionat durant anys en la qüestió comunitària. Així, Archivo F.X. són arxius d’imatges sobre la iconoclàstia religiosa a l’Estat espanyol; Sitesize treballa la idea d’identitat, territori i, sobretot, de pedagogia com a element de vertebració comunitària en l’àrea metropolitana; i Technologies to the people és un arxiu de documentació gràfica que rastreja els canvis geopolítics a través d’internet entre els anys 1989 (el de la caiguda del mur de Berlín) i 2001 (el de l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York).

Tot plegat es concreta en tres àmbits. L’exposició, que es veurà del 5 de juny al 22 de novembre, no està previst que faci itinerància després. S’ubicarà al número 3 dels Maggazini del Sale, un pavelló d’uns 500 m² i utilitzarà la metàfora de la biblioteca com a referència visual per indagar en la comunitat de lectors que comparteixen el coneixement. També es publicarà un llibre catàleg que recollirà textos assagístics d’autors com ara Maurice Blanchot, Giorgio Agamben, Jean Luc Nancy, Philippe Lacoue-Labarthe i Marina Garcés, entre d’altres, que reflexionen sobre allò comunitari a partir de la idea de comunisme instal·lada al pensament francès després del maig del 68. Finalment, un web que documentarà amb textos i imatges el conjunt de la proposta i que actuarà com un gran fons arxivístic al voltant de la noció d’allò comunitari.

La idea de Valentín Roma va ser l’escollida perquè el jurat –presidit pel director del Reina Sofía, Manuel Borja-Villel– va considerar que «aporta continguts teòrics i crítics que donen sentit a les pràctiques artístiques contemporànies a Catalunya». «Tindrà impacte visual i serà ric en continguts», va dir ahir Josep Bargalló, director de l’IRL, en referència a l’aportació catalana a Venècia, que defuig la presentació pròpiament dels artistes catalans per obrir un aparador internacional sobre l’estat de les arts visuals a Catalunya. Els continguts, tant de l’exposició com del llibre, estaran en català, italià, anglès i espanyol, mentre que s’ha respectat l’idioma original de les obres dels artistes. El pressupost global és de 745.000 euros.

Related posts

• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Rumb a Venècia (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)

Ignasi Aragay, Avui

Polítics i artistes van presentar ahir el projecte ‘La comunitat inconfessable’ per al pavelló català de Venècia

Catalunya, a través de l’Institut Ramon Llull, es presentarà per primer cop a la Biennal de Venècia, del 5 de juny al 22 de novembre d’aquest any i dins els eventi collaterali, amb el projecte La comunitat inconfessable. Però que ningú no hi busqui lectures polítiques òbvies. La cosa no va per aquí. La intenció és força més enrevessada: es tracta de donar voltes conceptuals, des del punt de vista documental, antropològic i artístic, a la interpretació del comunisme com a “allò que crea comunitat”, idea llançada per Maurice Blanchot, enigmàtic autor francès.

Igual que no queda clar si Blanchot existeix o qui és realment, tampoc resulta fàcil posar en negre sobre blanc la proposta catalana ideada per Valentín Roma, l’escollit pel jurat internacional presidit per Manuel Borja-Villel, present ahir en la primera posada en escena del projecte. Roma treballarà amb tres projectes artístics: Sitesize (Joan Vila-Puig i Elvira Pujol), Technologies to the People (Daniel G. Andújar) i Archivo F.X. (Pedro G. Romero). Segons Roma, els primers treballen al voltant de la idea de “territori”, Andújar ho fa amb la d’”espai mediàtic i geopolític” i Romero amb “la imatge i la memòria”. Entre tots faran una exposició als Maggazini del Sale (al magatzem núm. 3). Un llibre catàleg i una web completaran la proposta.

La gestió de l’exposició anirà a càrrec del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i tindrà un cost de 500.000 euros. El llibre en costarà 200.000. L’adequació del magatzem venecià, cedit per l’Ajuntament i la Galleria dell’Accademia, costarà 40.000 euros. Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, assegura que la mostra tindrà “una escenografia densa i rica, tant visualment com de continguts”.

El president del Llull i vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, sí que va voler fer un joc de paraules amb el títol i es va congratular perquè Catalunya per fi sigui present a Venècia com una “comunitat inconfessable” que mostrarà “la seva complexitat creativa” pròpia d’una “nació en construcció”.

Related posts

• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Rumb a Venècia (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Acción social y archivos, eje del pabellón catalán para Venecia (0)

Catalunya ha dado voz a los expertos para escoger el proyecto que presentará en la 53 Exposición Internacional de Arte de la Bienal de Venecia entre el 7 de junio y el 22 de noviembre de este año: Venezia, Catalunya 2009. La comunidad inconfesable. Los especialistas escogieron el proyecto de Valentín Roma, profesor de Arte, que reúne tres propuestas artísticas y que ayer se presentó en el Istituto Italiano di Cultura de Barcelona.

El sistema de selección ha sido transparente y abierto. El jurado se encargó prácticamente de todo, mientras que el Institut Ramon Llull (IRL), organismo garante de la cultura catalana en el mundo, se quitó de en medio. “No somos ninguna institución canónica que tenga que decidir sobre lo bueno y lo malo”, comentó ayer a Público Josep Bargalló.
“Un concurso es el único método válido”, según Bargalló

Nada que ver con la decisión que ha tomado el Ministerio de Asuntos Exteriores, que impuso al mallorquín Enrique Juncosa como comisario sin concurso. Antes, ya se conocía al artista, Miquel Barceló, que llevará al pabellón de España, como adelantó Público, 14 pinturas de gran formato. “Ellos lo han hecho así y es muy respetable. Nosotros lo hemos hecho de la única manera que creemos que tienen que hacerse estas cosas, con un concurso público”, zanjó Bargalló.
Un jurado sobreano

El jurado lo presidía el director del Centro Reina Sofía, Manuel Borja-Villel, y contaba con seis vocales acreditados: Ignasi Aballí, artista invitado en la edición anterior de la Bienal; Daniela Ferreti, conservadora del Palau Fortuny de Venecia; Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París; Chus Martínez, conservadora jefa del Macba de Barcelona y directora del Museo Frankfurter Kuntseverein, y Vicente Todolí, director de la Tate Modern de Londres. “Todos tenemos backgrounds bastante diferentes”, comentó ayer a Público Borja-Villel.
“Es clave separar la parte política de la cultural”, dice Borja-Villel

El director del Reina Sofía se mostró contento por el método: “Era importante separar la parte cultural de la administrativa y política. Y se ha hecho. Los miembros del jurado no hemos tenido ninguna directriz y hemos valorado los aspectos cualitativos e innovadores de las propuestas. Ya sé que en el pabellón de España se ha nombrado al comisario a dedo, pero me consta que el nuevo director general de Relaciones Exteriores, Antonio Nicolau, también quiere proponer para 2011 un concurso”.

Se recibieron 18 proyectos, de Catalunya, del resto de España, Estados Unidos, Italia, Finlandia, Suiza y México. Sólo ha habido límites al presupuesto y al espacio: “Se buscaba un proyecto no ligado al nacimiento de los artistas, en sentido decimonónico. Lo que tenía sentido era un proyecto que plantease la idea de comunidad del siglo XXI, no ya del XIX”, explica el presidente del jurado.

Borja-Villel quiso destacar este carácter supranacional de la propuesta catalana: “La Bienal de Venecia todavía está sometida a una jerarquización histórica, con pabellones nacionales, aunque haya espacio para países sin Estado, pero la tendencia es la nuestra: en Sao Paulo, ya no hay pabellones nacionales…
Estreno de Catalunya

El pabellón catalán, que se encontrará en el Magazzino del Sale, en una zona emergente de Venecia en la que se ubica el Museo Guggenheim y el Museo de la Academia, reflejará “la excelencia y la intensidad creativa de Catalunya en materia de artes visuales”, en palabras de Josep Bargalló.

La propuesta de Roma incluye proyectos dinámicos, que se empezaron a gestar hace más de diez años. Sitesize, de los catalanes Joan Vila-Puig y Elvira Pujol, trabaja sobre la idea del territorio, de la identidad y de la pedagogía. Technologies To The People, del onubense Daniel G. Andújar, viene a ser un “archivo postcapital”, a través de un rastreo y una importante documentación gráfica y visual desde la caída del Muro de Berlín (1989) hasta los atentados de la Torres Gemelas (2001). Archivo FX trata sobre la iconoclastia sacramental en España.

Related posts

• Rumb a Venècia (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)
• Acción social y archivos, eje del pabellón catalán para Venecia (0)

Catalunya participarà en la Biennal de Venècia, un dels certàmens artístics més prestigiosos, amb pavelló propi. El projecte català, comissariat per Valentín Roma, vol exposar la potència creativa de Catalunya en el camp de les arts visuals, sobre la base de la identitat. El projecte fou presentat ahir a l’Institut Italià de Cultura pel vice-president, Josep Lluís Carod-Rovira, i pel director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.

‘Venezia, Catalunya 2009. La comunitat inconfessable’ fa una indagació de la naturalesa de les obres comunitàries en l’àmbit de l’art, prenent per punt de partença la identitat de Catalunya. S’inaugurarà el primer cap de setmana de juny i constarà d’una exposició, d’un llibre-catàleg i d’una pàgina web.

El director del Llull, Josep Bargalló, va explicar que el procés de selecció del projecte havia estat clar, democràtic, transparent i basat en criteris professionals. El primer pas, va dir, havia estat la convocatòria d’un concurs públic internacional i el nomenament d’un comitè d’experts de prestigi, dirigit pel director del Museu Nacional del Centre d’Art Reina Sofia, Manuel Borja-Vilell. En total, s’hi havien presentar divuit projectes, de trenta-dos professionals.

La Biennal de Venècia es va estrenar l’any 1895 i ara és un dels esdeveniments internacionals més importants d’art contemporani i una cita ineludible per a tots els especialistes de les arts visuals. La del 2007 va rebre prop de 320.000 visitants. Aquests últims anys hi han pres part uns quants artistes catalans, però enguany hi participaran per primera volta amb pavelló propi, i ocuparan la secció ‘Eventi collaterali’, en biennals anteriors cedida a nacions com Escòcia, Gal·les o Taiwan.

Related posts

• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• Rumb a Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)
• Acción social y archivos, eje del pabellón catalán para Venecia (0)

Roma, que ayer señaló que la escenografía del montaje será “muy visual” y tendrá como referencia la biblioteca, ha tomado como lema La comunidad inconfesable, extraído de un libre homónimo de Maurice Blanchot, para plantear una reflexión sobre cómo se relaciona el ámbito del arte con el activismo, el archivo y la acción colectiva a través de los trabajos de Daniel García-Andújar, Pedro G. Romero y el colectivo Sitesize, que integran Elvira Pujol y Joan Vila-Puig. Todos ellos trabajan con proyectos a largo plazo (sobre análisis mediático, iconoclastia o urbanismo) que van creciendo a medida que se presentan en nuevas sedes y que utilizan instalaciones, imágenes, documentos y webs.

Para Venecia, los tres artistas darán un paso más en sus investigaciones. El pabellón catalán es una iniciativa del Instituto Ramon Llull, que invierte más de 700.000 euros en la producción del proyecto que, según el vicepresidente del gobierno catalán, Josep-Lluís Carod Rovira, “permitirá que el mundo se fije en Cataluña”. Murcia también tendrá su pabellón en la bienal.

Related posts

• Rumb a Venècia (0)
• Un proyecto abierto, público y transparente (0)
• La identitat, centre del projecte català a la Biennal de Venècia (0)
• La Catalunya que verá Venecia (0)
• Art comunitari català a Venècia (0)