SESIÓN 02:
PLAZA PÚBLICA

TOMAR LA PLAZA, CREAR LO PÚBLICO: GUILLERMO ZAPATA + NICOLÁS SGUIGLIA + YAIZA HERNÁNDEZ  /  SALÓN POPULAR: RAÚL MINCHINELA  /  POLÍTICA DE LO COMÚN: JAVIER DE LA CUEVA + MIGUEL MOREY + BEATRIZ GARCÍA + DANIEL G. ANDÚJAR + MAGDA BANDERA

VIERNES 15 DE JULIO
CCCB
Entrada gratuita

En su segunda sesión, Urgent! abordará la noción de plaza pública al hilo de las dinámicas que ha desencadenado el 15-M, en su dimensión política, jurídica, en la red: de la toma a la creación de la plaza, del no-lugar al lugar de decisión colectiva, de la restitución de la semántica a la articulación política. Coloquios, conferencias express y proyecciones componen esta sesión.

18:15h.
TOMAR LA PLAZA, CREAR LO PÚBLICO
El 15-M ha convertido las plazas en lugares reales y tangibles, materiales y emocionales, de recusación colectiva de la omnipotencia de los mercados y de una política subsidiaria de éstos, en puntos de confluencia entre las redes y el cuerpo social, en símbolos de la reapropiación y defensa de lo público en el espacio físico de la ciudad. Con Guillermo Zapata, guionista, autor de Crónicas del hype y miembro de El Patio Maravillas (Madrid); Nicolás Sguiglia, sociólogo y miembro del colectivo Universidad Nómada y de La Casa Invisible (Málaga), y la investigadora Yaiza Hernández.
Coloquio con Guillermo Zapata y Nicolás Sguiglia. Conduce: Yaiza Hernández

19:30h.
SALÓN POPULAR
Constatación del vaciado, la mercantilización y la erosión mediática del lenguaje de la política, el 15-M ha sido un auténtico tsunami, un proceso de resemantización acelerada de la sintaxis política, la versión urgente del cual se ha dado cita en miles de carteles, slogans y consignas, en las plazas, las redes y las diversas movilizaciones. Raúl Minchinela, crítico cultural y autor del imprescindible videoblog Reflexiones de Repronto, analizará un fenómeno a caballo entre la escritura y la insurrección, la toma de palabra y la viralidad, el ingenio y el comentario en tiempo real, la crítica y el sentido del humor.
Conferencia express con Raúl Minchinela

20:00h.
POLÍTICA DE LO COMÚN
Punto de inflexión en la cultura política reciente, a la vez que catalizador de una heterogénea agenda social, el 15-M esboza un nuevo escenario para la reflexión sobre lo común, lo público y lo político. Con Javier de la Cueva, abogado, veterano defensor del copyleft, impulsor del documento básico para la cobertura legal de las acampadas y de Praeter Orwell, una de cuyas líneas de trabajo es la ley de transparencia de datos públicos; Miguel Morey, ensayista y filósofo; Beatriz García, activista, investigadora del Observatorio Metropolitano (Madrid) y colaboradora en el nuevo medio online Madrilonia; Daniel G. Andújar, artista, impulsor de proyectos como Technologies to the People y Poscapital, y Magda Bandera, periodista y blogger.
Coloquio con Javier de la Cueva, Miguel Morey, Beatriz García y Daniel G. Andújar. Conduce: Magda Bandera

+++

URGENT!
Los tempos de programación institucionales dejan muy poco espacio para reaccionar en tiempo real ante situaciones sorpresivas, necesidades inaplazables y al mismo tiempo efímeras de la cultura. Lo urgente es el enemigo de la planificación de la temporada. Para romper esa inercia, Urgent! se propone como un elemento de desprogramación antes que de programación, indisciplinado antes que disciplinar, que acogerá, con toda libertad de formatos y opinión, el reto de situaciones que precisan, ahora o nunca, ser abordadas con todas las consecuencias de su carácter inaplazable.

Un proyecto de Isaac Monclús
Sesión 02: Plaza Pública
Organiza y produce: CCCB

+++

Más info y enlaces aquí.

+++

Urgent! / #02 / Plaza Pública / Viernes 15 de julio / De 18:00h a 22:00h. / CCCB / Montalegre, 5 / 08001 Barcelona / 93 306 41 00 / www.cccb.org

Share

Share

Una puesta en práctica de este diagrama son los grupos que se formaron para comentar, discutir y posteriormente poner en común algunos de los conceptos planteados en el Encuentro/Taller. Entre ellos se debatieron: Apropiación, Archivo, Cartografía, Ciencias Sociales, Ciudadanía, Comunidad, Conexión, Conflicto, Dispositivo, Herramienta, Interpretación, Participación, Producción, Resistencia, Simulación, Visibilidad…

Share

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a Internet sobre la política cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.

En aquest sentit, l’art contemporani que empra i -a la fi- necessita de la tecnologia, no sols hauria d’utilitzar-la com un acte de modernitat (moltes vegades s’entén aquesta de manera pejorativa) sino que hauria de convertir-se en model de reivindicació i reflex social, en nexe entre unes idees concretes i una comunitat ciutadana igualment característica.
Daniel G. Andújar (Almoradí, Baix Segura, 1966) desenvolupa des de 1996 una sèrie d’accions presentades dins l’empresa Tecnologies To The People (TTTP), destinades a ser eines de comunicació y coneiximent. Aquestes, en motrar-se en l’àmbit de l’art contemporani, adquireixen una altra lectura. Pel fet de ser analitzades des d’una òptica diferent, arriben també a un sector de públic diferent: pot ser més minoritari, però atent a aquest tipus de propostes. L’empresa TTTP ha creat la seu identitat a partir de les armes de l’espectacle emprades per empreses governamentals, multinacionals o filials del poder, desenvolupant unes idees més properes a la virtualitat que a qualsevol demostració física i concreta.

Dins d’aquesta intenció simuladora, el 30 de novembre de 2001, en el marc de la exposició Power of Security realitzada a la Galeria Visor de València, Daniel G. Andújar y TTTP presentaren una nova pàgina a Internet, www.e-valencia.org. L’objectiu principal era convertir-se en fòrum d’opinió i discussió sobre la política cultural valenciana. Totes les notícies publicades al diaris locals o a les edicions autonòmiques dels rotatius estatals serveixen de punt de partida per ser comentades, discutides, ampliades i criticades. El que, d’entrada, s’havia pensat com un projecte a mitjà termini, enfocat a l’edició de la segona biennal de les arts de València, que se celebrarà el març de 2003, ha acabat sent molt aviat un referent no sols de les notícies culturals aparegudes des d’aleshores -una completa base de dades- sinó també un fil comunicador entre idees que apareixien disperses i allunyades. Sens dubte, l’èxit del portal es deu bàsicament al seu espèrit interactiu, obert i accesible, ja que qualsevol persona pot registrar-se com a ciutadà, tenir el seu compte i utilitzar les seues opinions com a elements de connexió amb els altres ciutadans registrats o anónims. Encara que part de l’èxit també es degut a la mateixa política cultural valenciana, dirigida quasi unívocament per Consuelo Ciscar, i a la seua decissió de tancar la seu del IVAM-Centre del Carme a favor de l’ampliació del Museu del Segle XIX. Aquesta decisió polèmica no solament és contrària a l’opinió de molts profesionals del món de l’art que han treballat i han aconseguit el prestigi d’aquesta seu, sinó que passa per damunt del desmuntatge de tres Béns d’Interes Culturals (BIC) que té otorgats l’espai i que es pretén traslladar al Museu de Belles Arts de València. Una polèmica servida que, com a perfecte simulador social, e-valencia.org s’ha encaregat de publicar i denunciar.

Share