Share

Una puesta en práctica de este diagrama son los grupos que se formaron para comentar, discutir y posteriormente poner en común algunos de los conceptos planteados en el Encuentro/Taller. Entre ellos se debatieron: Apropiación, Archivo, Cartografía, Ciencias Sociales, Ciudadanía, Comunidad, Conexión, Conflicto, Dispositivo, Herramienta, Interpretación, Participación, Producción, Resistencia, Simulación, Visibilidad…

Share

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a Internet sobre la política cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.

En aquest sentit, l’art contemporani que empra i -a la fi- necessita de la tecnologia, no sols hauria d’utilitzar-la com un acte de modernitat (moltes vegades s’entén aquesta de manera pejorativa) sino que hauria de convertir-se en model de reivindicació i reflex social, en nexe entre unes idees concretes i una comunitat ciutadana igualment característica.
Daniel G. Andújar (Almoradí, Baix Segura, 1966) desenvolupa des de 1996 una sèrie d’accions presentades dins l’empresa Tecnologies To The People (TTTP), destinades a ser eines de comunicació y coneiximent. Aquestes, en motrar-se en l’àmbit de l’art contemporani, adquireixen una altra lectura. Pel fet de ser analitzades des d’una òptica diferent, arriben també a un sector de públic diferent: pot ser més minoritari, però atent a aquest tipus de propostes. L’empresa TTTP ha creat la seu identitat a partir de les armes de l’espectacle emprades per empreses governamentals, multinacionals o filials del poder, desenvolupant unes idees més properes a la virtualitat que a qualsevol demostració física i concreta.

Dins d’aquesta intenció simuladora, el 30 de novembre de 2001, en el marc de la exposició Power of Security realitzada a la Galeria Visor de València, Daniel G. Andújar y TTTP presentaren una nova pàgina a Internet, www.e-valencia.org. L’objectiu principal era convertir-se en fòrum d’opinió i discussió sobre la política cultural valenciana. Totes les notícies publicades al diaris locals o a les edicions autonòmiques dels rotatius estatals serveixen de punt de partida per ser comentades, discutides, ampliades i criticades. El que, d’entrada, s’havia pensat com un projecte a mitjà termini, enfocat a l’edició de la segona biennal de les arts de València, que se celebrarà el març de 2003, ha acabat sent molt aviat un referent no sols de les notícies culturals aparegudes des d’aleshores -una completa base de dades- sinó també un fil comunicador entre idees que apareixien disperses i allunyades. Sens dubte, l’èxit del portal es deu bàsicament al seu espèrit interactiu, obert i accesible, ja que qualsevol persona pot registrar-se com a ciutadà, tenir el seu compte i utilitzar les seues opinions com a elements de connexió amb els altres ciutadans registrats o anónims. Encara que part de l’èxit també es degut a la mateixa política cultural valenciana, dirigida quasi unívocament per Consuelo Ciscar, i a la seua decissió de tancar la seu del IVAM-Centre del Carme a favor de l’ampliació del Museu del Segle XIX. Aquesta decisió polèmica no solament és contrària a l’opinió de molts profesionals del món de l’art que han treballat i han aconseguit el prestigi d’aquesta seu, sinó que passa per damunt del desmuntatge de tres Béns d’Interes Culturals (BIC) que té otorgats l’espai i que es pretén traslladar al Museu de Belles Arts de València. Una polèmica servida que, com a perfecte simulador social, e-valencia.org s’ha encaregat de publicar i denunciar.

Share