F. B. – Valencia – 06/06/2003
El País

La asociación cívica Ciutadans per una Cultura Democràtica i Participativa, nacida del grupo de artistas, galeristas y vecinos del centro histórico que integran el colectivo Ex Amics de l’IVAM, ha organizado las jornadas de reflexión y debate Realitats de la ciutat a modo de “reacción” a la Bienal de Valencia, que arranca el domingo bajo el título genérico de La ciudad ideal, según manifestaron ayer Daniel G. Andújar y Nacho París. Estos representantes de la plataforma incidieron en que el verdadero objetivo de la iniciativa de la Generalitat “no va más allá del estricto efecto publicitario” y de una operación de marketing, al igual que en la primera edición de la Bienal. Read the rest of this entry »

Related posts

• El IVAM contra el ‘malo’ (0)
• Valencia, entre moderna y rancia (0)
• Un castillo en ruinas, la decodificación del Imperio (1)
• La Unión de Artistas Visuales exige que reabra el portal ‘e-valencia’ (0)
• El cierre del foro e-valencia abre una polémica sobre la libertad de expresión (0)

En El Temps d’Art. Valencia, julio-agosto de 2002.

El poder comunicatiu de l’art contemporani s’ha multiplicat amb la incorporació de la tecnologia como a nexe entre la societat i les idees. Daniel G. Andújar treballa en aquesta línia i manté un fòrum a Internet sobre la política cultural valenciana.

El paper de l’art contemporani, no gens allunyat de la determinació de ésser tècnicament perfecte, si aquesta és la pretensió del artista, ha de plantejar, a més a més, noves formes de enteniment i comunicació, inmersos com estem en una societat cada volta més plural y complexa. Si bé és cert que l’art sempre s’ha servit d’unes característiques pròpies per desenvolupar-se d’una manera quasi endogàmica, també és cert que un vessant important d’aquest ha decidit ser eina y procés, abans que objecte i finalitat. Aquesta diferència, encara que puga ser interpretada com a massa subtil, és a la fi ben radical. Escollir l’acció de comunicar amb l’art contemporani, es a dir, entendre l’art com a llenguatge de comunicació y eina de reivindicació, és també un acte arriscat, en què es tracta l’espectador no tant com simple visitant aliè a l’obra, sinó més aviat com a part integrant y determinant d’aquesta. És, doncs, la seua actitud participativa allò que determinarà d’una manera o d’una altra l’obra en si.

Read the rest of this entry »

Related posts

• Encuentro/Taller. Día 1. Lunes 3 de marzo de 2008 (1)
• Encuentro/Taller. Día 3. Miércoles 5 de marzo de 2008 (0)
• Encuentro/Taller. Día 2. Martes 4 de marzo de 2008 (0)
• SITUACIÓN DE LAS ARTES VISUALES EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (0)
• Valencia en Stuttgart (0)