İSTANBUL – Daniel Garcia Andujar’ın “Postkapital Arşivi 1989-2001” adlı sergisi açıldı. İstanbul Eyüp Balat’a bulunan Opal Çağdaş Sanat Mekanı’nda açılan sergi. 27 Haziran’a kadar açık kalacak. Serginin Küratörlüğünü Başa Şenova yaptı.
Sergide, bir multimedya enstalasyonu ve açık veri tabanı olarak tasarlandı. Andujar, geçtiğimiz 10 yıl içinde internetten derlediği 250.000’in üzerinde metin, işitsel dosya ve video gibi belgelerden oluşan dijital bir arşivden oluşuyor.
“Postkapital” son 20 yılda dünya genelinde toplumsal, politik, ekonomik ve kültürel değişiklikleri 1989 Berlin Duvarı’nın yıkılışı ve 11 Eylül 2001 saldırları gibi iki önemil tarihi olay ekseninde ele alıyor. Andujar, Postkapital Arşivi 1989-2001 projesiyle, bilginin yorumuna dayanan “şebekeleşmiş (networked) arşivler”e dikkat çekiyor. Read the rest of this entry »
Daniel Garcia Andújar
POSTCAPITAL.ARCHIVE 1989-2001
21 April – 27 June 2010
Curated by Basak Senova
OPAL opens with Daniel Garcia Andújar’s project Postcapital.Archive 1989-2001, on April 21, 2010. The project functions as a multimedia installation and open databank which is based on a digital archive of over 250,000 documents such as texts, audio files, and videos from the Internet compiled by the artist over the past ten years. “Postcapital” addresses social, political, economic, and cultural worldwide changes over the last two decades in between two important moments as 1989 fall of the Berlin Wall and the attacks on September 11, 2001. With the Postcapital.Archive 1989-2001 project, Daniel Garcia Andújar calls attention to “networked archives” based on the interpretation of information. Read the rest of this entry »
OPAL , Daniel Garcia Andujar’ın Postkapital Arşivi 1989-2001 adlı sergisiyle 21 Nisan 2010’da açılıyor. Sergi, bir multimedya enstalasyonu ve açık veri tabanı olarak tasarlanmıştır ve sanatçının geçtiğimiz 10 yıl içinde İnternet’ten derlediği 250.000’in üzerinde metin, işitsel dosya ve video gibi belgelerden oluşan dijital bir arşivdir. “Postkapital” son 20 yılda dünya genelinde toplumsal, politik, ekonomik ve kültürel değişiklikleri 1989 Berlin Duvarı’nın yıkılışı ve 11 Eylül 2001 saldırıları gibi iki önemli tarihi olay ekseninde ele alır. Daniel Garcia Andujar, Postkapital Arşivi 1989-2001 projesiyle, bilginin yorumuna dayanan “şebekeleşmiş (networked) arşivler”e dikkat çeker. Read the rest of this entry »
Proje, eşit ölçekte, bir multimedya instalasyonu, sahne sunumu, açık veri tabanı ve atölye çalışması olarak tasarlanmıştır ve sanatçının geçtiğimiz 10 yıl içerisinde İnternet’ten derlediği 250.000’in üzerinde belgeden (metinler, işitsel dosyalar, videolar vs.) oluşmaktadır.
Postkapital, geride bıraktığımız 20 yıllık zaman diliminde, dünya genelinde sosyal, siyasi, ekonomik ve kültürel ölçekte yaşanan sert değişimi ve bu sürecin 1989’da Berlin Duvarı’nın yıkılması ve 2001 yılındaki 11 Eylül saldırıları ile simgeleşen enstantanelerini eksen almaktadır. Andujar, Duvar’ın yıkılmasının ardından yaşanan gelişmeleri post-komünizm değil, post-kapitalizm unsurları olarak değerlendirmektedir. Bu noktada beliren soru ise kapitalist toplumların bir zamanki eşdeğerlerinin yokluğunda ne ölçüde değiştiği ve 1989 ile 2001 olaylarını takip eden küresel siyaset ortamında başka hangi yeni duvarların örüldüğüdür.
Kapitalizmin zafer iddiaları ile Batı demokrasileri-eski Yugoslavya’daki çatışmaların, Irak’taki savaşın ya da daha yakın tarihte ABD’de finansal piyasalarda yaşanan dalgalanmaların gösterdiği üzere, barışı, güveni ve istikrarı sağlayamamıştır. “Postkapital”, 21. yüzyılın karmaşık ve çelişkili olgularını, temsili yapı çerçevesinde ele almayı amaçlayan bir çalışmadır; prelüdü Andujar tarafından 1989 ve 2001 olayları arasındaki zaman dilimi olarak gösterilen bir dönemin değerlendirilmesidir. Read the rest of this entry »
DIÁLOGOS
Organizados en colaboración con la Universidad de Girona
12.03.10 (Sala de Grados, Facultad de Letras, UdG)
16h Valentín Roma (Comisario de la exposición) y Jordi Font (Director del Museo del Exilio)
17.45h Daniel García Andújar (Artista) e Ivan de la Nuez ( Ensayista y Crítico de Arte)
La Comunidad Inconfesable.
Daniel G. Andújar, Pedro G. Romero y Sitesize
Comisario : Valentín Roma
Del 5 de febrero al 11 de abril de 2010
Bòlit-LaRambla, Bòlit-SantNicolau, Dadespai,
Museo de Historia de la Ciudad de Girona y Museo de Historia de los Judíos. www.bolit.cat
VISITAS GUIADASActividad gratuita. Horarios a convenir.
Inscripción previa obligatoria (bea@bolit.cat)
Estas incluyen una visita comentada a la exposición, tanto a Bòlit-LaRambla como a Bòlit-SantNicolau y al Dadespai.
És possible que el poder —en la seva dimensió políticament opressiva— ho impregni tot. Però en el seu vessant estètic, es comporta com el mitjà de llibertat i expansió plaent. Ara bé, si el poder polític també fos estètic, l’individu (autoalienat) buscaria simplement la destrucció. El fascisme. Viure bé, diria Foucault, és transfigurar-se un mateix en una obra d’art a través d’un procés intens d’autodisciplina. “Per a Baudelaire —segueix Foucault— l’home modern no és el qui es dirigeix al descobriment de si mateix, perquè aquesta modernitat no “allibera l’home en el seu propi ser”, més aviat l’obliga a afrontar la tasca d’inventarse a si mateix”. Rere d’aquest treball estètic hi ha la idea de comunitat, tal com Maurice Blanchot va plantejar les relacions entre societat i art a La Comunitat Inconfessable, des de fa unes setmanes leitmotiv d’una exposició presentada al juny del 2009 al pavelló català de la Biennal de Venècia i que ara torna millorada a Catalunya, instal·lada en diversos indrets de l’entorn cultural gironí.
La Comunitat Inconfessable pretén detectar una promesa d’emancipació ciutadana en la rotunda i obscena societat capitalista, gens ridículament crèdul a l’hora d’imaginar una utopia. Amb aquesta intenció, l’espectador ha d’emprendre la visita per l’exposició expandida per quatre espais que fan referència, en diversos sentits, a aquella condició futura idealitzada. S’ha de felicitar els artistes i al comissari per la decisió de crear una configuració museogràfica diferent, i per haver habilitat una comunitat discursiva que encara és capaç d’aportar alguna cosa del que l’obra d’art pot dur al terreny pràctic de la societat civil.
Els conceptes d’autoria i públic es plantegen aquí de manera diferent a les pràctiques més convencionals, ja que aquí la producció i la transmissió de coneixement estan activades per una audiència que ja no és entesa com una massa irreflexiva de visitants, sinó per individus o públics contraris als discursos apocalíptics: una societat futura desitjable és dins del sistema actual, però només és possible atènyer-la a partir d’una reconstrucció imaginativa dels valors ideals en esferes socials emancipades i desconnectades de les forces socials que manté el poder. A La Comunitat Inconfessable, l’esfera pertany a l’art i als nous models de productivitat cultural.
Technologies To The People (TTTP), de Daniel G. Andújar, ocupa el Dadespai del Centre Bòlit i s’articula entorn de quatre focus: Postcapital Archive (1989-2001), una Torre del Coneixement inhabilitada, dos grans panells que reprodueixen respectivament els logos dels emporis globals i els noms de les organitzacions d’esquerres de tot el món, i la instal·lació Timeline, desplegada com un horitzó d’imatges creat arran de contrastos i antagonismes d’esdeveniments polítics del període postcapitalista. Read the rest of this entry »
Nonetheless and in hindsight, it could be said that Daniel G. Andújar / Technologies To The People has developed four more or less distinct courses of action throughout its life span: one, shaped around the launch of various products with which the corporation meddles in the market, ridicules the productive capacity of the company itself and styles strategies for connecting and empathising with the hypothetical users. Among the most prominent projects in this sphere would be the Street Access Machine (1996), a machine allowing those begging in the street to access digital money; The Body Research Machine (1998), an interactive machine that scanned the body’s DNA strands, processing them for scientific experiments, and x-devian by knoppix, an open-source operating system presented as part of the Individual Citizen Republic Project: The System (2003) project. Another course the work takes would be the critical reflection on the art world TTTP presents through the Technologies to the People Foundation with its collections distributed free of charge—Photo Collection (1997), Video Collection (1998) and Net Art Classics Collection (1999)—already calling the idea of material and intellectual property into question during this period. A third conceptual area would be constituted by the creation of the so-called e- pages (e-arco.org, e-manifesta.org, e-seoul.org, e-valencia.org, e-barcelona.org, e-sevilla.org, e-norte.org and e-madrid.org among others), which have become true platforms for citizen reflection linked to a specific cultural environment and a very concrete set of problems. Also to be highlighted from among TTTP’s activities is the construction of the vast Postcapital Archive.
“Postcapital” revolves around the far-reaching changes having evolved worldwide in social, political, economic, and cultural realms over the last two decades, their watershed moments emblematized in the 1989 fall of the Berlin Wall and the attacks on September 11, 2001. Here, Andújar views the developments subsequent to the “fall of the Wall” not as aspects of postcommunism but rather of postcapitalism. Emerging here is the question as to what extent capitalist societies have changed in absence of their erstwhile counterparts and which new walls have been erected through the global politics following events of 1989 and 2001. Chronology
The expansive setting is framed by a voluminous frieze of images delineating a subjective chronology of events having taken place between 1989 and 2001. The first and last images are derived from an advertising campaign in a South African daily newspaper operating with the slogan “The world can change in a day.” One motif shows the Berlin Wall on November 8, 1989 and the other the square at New York’s World Trade Center on September 10, 2001.
In front of the photograph of my mother as a child, I tell myself: she is going to die: I shudder,like Winnicott’s psychotic patient, over a catastrophe, which has already occurred.Whether or not the subject is already dead, every photograph is this catastrophe.
Roland Barthes
Başak Şenova*
Today, media collects and distributes images for us with immense speed and magnitude.We are surrounded by these images; and more than ever, all communication technologies -as efficient apparatuses of late capitalism- infuse our lives with vast attacks of images. Nevertheless, we have also learned from the same sources that the meaning of any image is dependent on the context. It is not only the images, but also ideologies and realities behind the images that are being created for us.In this respect, “Postcapital”, as an ironically questioning archive developed by Daniel G. Andújar, shoots back with the same gun by detecting lapses in our perceptionand explanation of political, cultural, economic, social, and even technological conditions and realities. He indexes our cognitive mechanisms. Read the rest of this entry »
Feedforward. El Ángel de la Historia
Hasta el 5 de Abril
Laboral Centro de Arte Y Creación Industrial
En la última Documenta Kassel una reproducción del «Angelus Novus» de Paul Klee presidía la entrada del Museum Fridericianum, recordándonos, con su mirada fija, que la historia no es un continuo acontecer lineal, sino un terrible remolino. La muestra «Feedforward. El Ángel de la Historia» invoca a este ángel «con los ojos desorbitados, la boca abierta y las alas tendidas» para abordar, en palabras de los comisarios Steve Dietz y Christiane Paul, «el actual momento histórico, definido por la incertidumbre y por la agitación política y económica, planteando al hacerlo interrogantes sobre cuál podría ser el significado del término progreso en el siglo XXI». En 1940 Walter Benjamin vio en este ángel una representación de la historia y en el último ensayo, antes de su muerte, escribió: «El ángel quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo destruido. Pero un huracán sopla desde el paraíso y se arremolina en sus alas . Este huracán lo arrastra irresistiblemente hacia el futuro, al cual vuelve las espaldas, mientras el cúmulo de ruinas crece ante él hasta el cielo. Este huracán es lo que nosotros llamamos progreso». Y son ese ángel que emergió desde la noche y este relato que, como una parábola, nos advierte de los efectos devastadores del progreso capitalista, dos buenas razones para posar la mirada y reflexionar sobre el presente. Read the rest of this entry »
HONOR. POSTCAPITAL ARCHIVE (1989-2001)
Daniel G. Andújar
9 de febrero ˆ 3 de abril 2010
HONOR. POSTCAPITAL ARCHIVE (1989-2001)
En su configuración actual, el archivo incluye más de 250.000 documentos compilados desde Internet por Daniel G. Andújar durante casi una década de trabajo creativo. Estos materiales, entre los que se encuentran publicaciones, piezas de vídeo, audio y bancos de imágenes, dibujan una vasta radiografía de las transformaciones geopolíticas y de la situación de las ideologías comunistas y capitalistas en el período comprendido entre la caída del Muro de Berlín y el atentado de las Torres Gemelas de Nueva York.
Postcapital Archive (1989-2001) -www.postcapital.org- fue presentado por primera vez en 2006 en el centro La Virreina de Barcelona, como parte del proyecto Postcapital. Política, ciudad, dinero, junto a los trabajos del artista Carlos Garaicoa y del ensayista Iván de la Nuez. Desde entonces, esta propuesta multimedia en proceso, que no sólo permite la consulta por parte de los usuarios, sino también la copia e incluso la modificación, ha ido ampliándose en sucesivas exposiciones, talleres, Workshops e intervenciones en el espacio público llevadas a cabo en Oslo, Santiago de Chile, Bremen, Montreal, Estambul, Dortmund y, mas recientemente, de forma antológica, en la Württembergischer Kunstverein de Stuttgart, Iberia Art Center de Pekín, y en la Bienal de Venecia. Postcapital se presenta en el Pabellón de Cataluña como instalación y, a la vez, también forma parte, como caso de estudio, de una de las publicaciones monográfica del Pabellón de Turquía. Actualmente pueden seguirse partes del proyecto en LABoral de Gijón, en Bòlit de Girona, y está en preparación su presentación en Estambul y Seúl. Read the rest of this entry »